.


 
ÍndiceRegistrarseConectarse

Comparte | 
 

 08-10-08.- El Valencianisme necessari: El nacionalisme valencià; ¿I per que no?

Ir abajo 
AutorMensaje
Invitado
Invitado



MensajeTema: 08-10-08.- El Valencianisme necessari: El nacionalisme valencià; ¿I per que no?   10.10.08 0:58

EL VALENCIANISME NECESSARI:
EL NACIONALISME VALENCIA; ¿I PER QUE NO?


Els grups mes inmovilistes afavorits per la dictadura franquista, i els que consentits per esta preparaven la neo-colononisacio del nostre Regne, han invertit des de fa prou de temps i especialment en l´epoca de la trancicio, molts esforços i diners en finançar i promoure estudis per a trobar la mijor forma d’estructurar i comunicar les seues idees, i al mateix temps de destruir les posibilitats d’un moviment genuïnament valencianiste. Aixina van conseguir definir les grans qüestions politiques en els seus termes i etiquetar-nos als valencians, que nos sentiem profundament valencians, des del seu llenguage i els seus valors.

Van desenrollar ademes una estrategia adecuada a la societat de la “comunicacio”, la qual controlaven i controlen totalment, produïnt un fet de total mediatisacio de la politica.

Aplegat a est punt, pugeren estructurar tots els asunts politics en torn a eixos valors basics que havien fixat en la mentalitat de la gran majoria dels ciutatans, desplegant un discurs i un llenguage eficaç, que empotra cada denominacio en un marc conceptual que implica una reaccio generalment inconscient per part de l’audiencia.


Per aixo, en quant parlem de nacionalisme valencià, inconscientment fluixen del cervell de la gent imagens d’independentistes, separatistes, terroristes, bombes, de “de Juanas Chaos”, … les quals provoquen el rebuig immediat a escoltar qualsevol raonament que puges fer de la teua argumentacio. I si no, puix com si s´activara l´automatisme d´un contestador telefonic, t´escoltaras les sonsonetes tipiques de blavero, feixista, incult,…, o mes modern encara:


- Si pulsa 1: blavero, i despres la retafila de tonteries que diuen sempre de memoria.
- Si pulsa 2: feixista: i despres la retafila de tonteries que diuen sempre de memoria.
- Si pulsa 3: incult: i despres la retafila de tonteries que diuen sempre de memoria.
- Per a qualsevol atre numero: no te preocupes, les tres a la vegada.

Totes estes falses imagens introduides malevolament en el “inconscient cognitiu” dels nostres veins, es troben ben llunt de la nostra realitat e intencionalitat.

Pero lo mes trist, es que en qualsevol conversacio sobre el fet valencianiste fora del nostre ambit, l’ambit dels que mantenim els nostres principis gracies a defendre la nostra llibertat de pensament i eixercitarla, es trobarem en que els marcs conceptuals que han implantat en la gent, soles hi ha cabuda per a dos alternatives:


El ser valencià/espanyol, o el ser valencià/catala


I es que aquells que treballen per la desaparicio de l´identitat propia del poble valencià, han realisat un profunt estudi de nostra sociologia, corrompent les nostres institucions i nostre amor propi per oferir-nos dos decadents alternatives que nos neguen a nosatres mateixa.

Si les estudiem per separat, vorem que la primera d´elles, la que prove del nacionalisme espanyol, que es manifesta en forma d’un transnoctat i retrogradat “regionalisme o floralisme”, que tracta de transformar el fet valencia, en una anecdota que es dissolga en la cultura dels “olés”, les panderetes i els topics de la subcultura espanyola, aspirant a mantindre la paella i la “peineta” com simbols mes destacats de nostres reivindicacions.


Clar exponent d´estes reivindicacions seria l’eminent president de Lo Rat Penat i fundador, ¡com no!, del diari Las Provincias, el Senyor Teodoro Llorente, de qui el seu pensament reflexava les seues paraules que mencione a continuacio:



“No aspiremos a recobrar instituciones de gobierno, cuya memoria conservamos con respeto y amor, pero que no son propias ya de los tiempos presentes, El “Antic Regne” de Valencia ha pasado a la Historia.”

Lo mes curios, no son estes afirmacions fetes fa mes de 100 anys, sino que presenten tal actualitat que pareixen que hagen sigut expresades hui mateixa.

La segon alternativa es, per desgracia, mes perillosa que la primera, ya que NO nega nostra realitat, sino que tracta que nostra realitat siga absorbida i transformada en atra realitat distinta. Es la que tracta d’impondre el nacionalisme catala, un neo-regionalisme disfrassat de modern, i enmascarat en la paraula “País”, la qual oculta un significat que en res es pareix al significat del primer estatut d´autonomia, sino que du implicita la moderna denominacio de regio catalana.

La gran figura i eminent profeta del regionalisme catala era Joan Fuster, qui establixque la gran teoria de la nova valencianisacio,


LOS VALENCIANOS SOLO PODREMOS LLEGAR A SER VALENCIANOS, QUANDO SEAMOS CATALANES


Este gran descobriment cientific, al nivell d´aquells que afirmaven que la terra era plana, o que la terra era el centre de l´univers i tots els astres donaven voltes al voltant d´ella, du implicit que el fet valencià, no es mes que una anecdota del mon catala, nou centre de l’univers cultural o “cultureta”, sobre el que giren tots els astres que volen viure d´una subvencio.

En resum si soc valencianiste a soles me permitixen dos opcions; o soc una anecdota, un topic mes de l’espanyolitat i me refugie en l’anticatalanisme per a no deixar de ser espanyol, o soc una anecdota de l´univers catala i me fonamente en l´antiespanyolisme per a tapar les meues incoherencies.


Per aixo nos indignem tots nosatres, per aixo se indigna qualsevol valencià que tinga conciencia propia.

No negare la rao d´aquell que manten l’espanyolitat, la catalanitat o l’occitaneitat de nostra cultura, ya que possiblement:

Uns no hagen llegit mes alla del “Quijote” i els coneiximents d´historia es reduïxen a que “en Espanya, no se ponia el sol”.

Atres hauran llegit “Nosaltres els Valencians” en no mes de 14 anys substituint al principito, i els seus coneiximents d´historia radiquen en lo que m´ha contat “este tio enrollado que mola mazo”

I atres estan a vore com me clave en est embroll.

Pero nosatres que coneixem tots els arguments i que eixercitem la nostra llibertat de pensament, hem anat mes alla dels dogmes que han intentat impondre-nos, trobem raons sobrades en nostra historia, cultura i identitat, per a ser valencians-valencians.


A mes, el fet de que hui aci es reunim diversos grups de jovens que compartim ilusio, esperança i coherencia en els nostres plantejaments denota que el problema valencianiste ha millorat entre les bases del valencianisme i que te solucio, solucio que trobarem en la reflexio, el dialec i la colaboracio.

Vullc, m´agradaria, que en esta reflexio, tingam present des de hui i per sempre com a punt de partida, unes conclusions que va traure Fausti Barbera, en un moment molt paregut al que estem patint hui en dia. De fet, este ilustre personaje va abandonar la presidencia de Lo Rat Penat instalada en una intencionada decadent sumissio, per a mantindre una posicio de coherencia que nos aplegarà hui com llegat a aquells que se posicionen com a valencians-valencians.


Estes conclusions foren les seguents:

“ Per tot lo expost en estos comentaris, entenc haver demostrat, que el problema valencianiste a millorat entre nosatres, pero no tant per a que estiguen de mes les indicacions del anterior discurs.
En el cas de Lo rat Penat ha hagut tambe un pas davant, pero tambe li vindran be els estimuls dels bon consell en el gran cami que li queda per recorrer.
Casi diria que nos falta a tots per anar cap avant, el ardor en el que treballen els pobles jovens buscant construir-se una historia brillant i gloriosa.
Els Estats Units, l´Argentina i totes les demes republiques americanes commemoren els centenaris de la seua independencia en nom del progres i de la civilizacio; i se celebren festejos colossals als que criden a la vella Europa, i nosatres, els pobles antics, els que tenim una herencia grandiosa, a titul tambe de progres nos empenyem en renunciar a lo nostre per fer- se a la fansella d´atre poble”.

¡Lamentable signe d´atras i enderreriment!

¡Trist pervindre el que li espera als pobles enderrerits, decadents i sense consciencia de son passat!

¡Ser absorbits per atres pobles i quedar assimilats i sense personalitat historica!

¿¡Aixo nos espera als valencians-valencians!?”


I tampoc yo vos vaig a enganyar esta nit:

Els treballs de revalencianisacio, no va a ser tarea facil, ni producte de dos o tres generacions, ni pot quedar-se en unicament opondre’s a l´assimilacio, es te que fonamentar en els fets.

Demanem hui i per a sempre, respecte per a tots els fets encaminats a dita revalencianisacio, tant dels que no creguen en nosatres, com especialment dels que si pero ara no poden, no volen, o no deuen,… ¡Puix tota pedra fa paret i la tarea es molt llarga!

Pero no vos oblideu de deixar constancia d´ells, en imaginacio i argumentacio. Una argumentacio dotada d´un llenguage coherent, el qual nos permitixca defendre des dels nostres propis valors i sentiments, els asuntes en joc dins de l’espai public.

Un llenguage agresivament afirmatiu que done coherencia a nostres posicions politiques i les vincule en valors i sentiments morals no secuestrats pels cliches preestablits.

Tenim que aprofitar la força moral que nos dona el militar en la rao front a l´injusticia que patim i movilisar les emocions dins del contexte de la mediatisacio politica.


Es vital per a nosatres, es vital per a la nostra Nacio, per al nostre mon, que es mantingam units pels nostres valors, mantenint la coherencia i l´ortodoxia en ells i al mateix temps dependre a EXPRESAR-LOS EN FIRMEA I CLARITAT.

PER A GUANYAR EL FUTUR, TENIM QUE OFERIR UNA MORAL CLARA, UNA VISIO COMU. No podem presentar puix les nostres programes com la llista de la compra, sino oferir una alternativa moral mes tradicionalment valenciana i que represente a tot allo de lo que els valencians estem orgullosos.

AIXINA EL FUTUR SERA DELS VALENCIANS-VALENCIANS


Per que el futur es nostre:
¡Vixca lo nostre!
¡Vixca la Nacio Valenciana ¡


* Discurs llegit per el President Nacional de Jovens Nacionalistes d´Unio Valenciana, el passat 8 d´Octubre de 2008, en el sopar dels JNUV.
Volver arriba Ir abajo
 
08-10-08.- El Valencianisme necessari: El nacionalisme valencià; ¿I per que no?
Volver arriba 
Página 1 de 1.
 Temas similares
-
» Prat de la Riba (Lliga Regionalista,1901)
» Mites i mentides del nacionalisme català: "Els defensors de la pela"
» ¿Vale la pena comprar una "babycook"?

Permisos de este foro:No puedes responder a temas en este foro.
. :: Comunicats Jovens Nacionalistes-
Cambiar a: